Per
creuar el desert dels Lençois Maranhenses es necessiten de 3 a 4 dies per
cobrir els 100 km de distancia que separen les viles d'Atins fins a
Santo Amaro. Per arribar fins a un d’aquets dos punts, els dos llocs ofereixen
la possibilitat de fer el recorregut, s'ha d'agafar un transport des de la
ciutat de Sao Luis (5- 6 hores i 10€). Els preus dels guies varien en
funció del número de persones i la temporada, entre R$ 50- 100 (13- 26€)
per persona/ dia. A la vila d'Atins la gent es desplaça amb 4x4, quad, cavall o caminant, és un petit poblet amb un carrer principal on l'asfalt no ha arribat. Durant moltes hores del dia la sorra literalment crema.
Un
dels factors importants que s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar
aquesta travessa és l’època de l’any ja que en funció de l’estació el paisatge
varia considerablement. Si un té temps per preparar amb antelació el viatge,
la recomanació per fer la ruta en millors condicions és a partir dels mesos de
maig, juny, quan la temporada de pluges ha acabat. Els llacs i llacunes
són innumerables i les possibilitats de trobar una llacuna individual i privada
on poder refrescar-se desapareix a partir de setembre. Juliol i agost també
ofereix una bona oferta de paisatge però la calor és forta i el gruix de
turistes també augmenta en aquestes dates.
Una
de les peculiaritats d’aquestes rutes és que degut a les altes temperatures
durant el dia, part de la travessa es fa de matinada completament de nit. Així
doncs l’horari més habitual per començar a caminar és a partir de les 2.00 AM
fins a les 10.00h del matí. Els primers 7 Km es caminen des d’Atins fins a
Canto d’Atins, la porta d’entrada al desert. A partir d’aquí 26 km fins a Baixa Grande. Les següents 5
hores es recorren en paral·lel a la platja. Durant les primeres hores un cel
pintat d’estrelles t’acompanya en el recorregut i tot i que la foscor impedeix
veure l’entorn la sensació de no saber què et trobaràs fa que l’expectació vagi
en augment. A partir de les 5.00 AM comença a clarejar i descansant cada 2
hores en cabanes de pescadors per refugiar-se del vent i del cansament, un gairebé
no se n'adona que és va fent de dia. La realitat de l’entorn és una de les sorpreses
que estan per arribar una vegada es deixa la platja i s'endinsa cap a l’interior
del desert.
En
octubre pràcticament no hi ha llacunes i l’aigua en aquesta temporada és tant
escassa que es realitza gran part de la travessa pujant i baixant dunes i llacs
completament secs. Caminar pel desert no és fàcil i aprendre la tècnica per
fer-ho correctament pot arribar a estalviar-te molta energia. Després de 7
hores caminant aproximadament vam arribar a la llacuna Caiçara, una de les poques que
resten amb aigua tot l’any i permet obsequiar-te amb un refrescant i merescut
bany.
Des d’aquest punt arribar fins a Baixa Grande, l’oasi de parada
recomanada el primer dia, es pot fer en un parell d’hores més. El trajecte es
realitza més ràpid que en temporada de llacunes ja que en comptes de vorejar
els grans llacs, es poden travessar pel mig al estar completament secs. A partir d’aquesta franja horària, les 9 AM, caminar sota el sol del desert és
sentir en primera persona la sensació d’estar en un lloc on les condicions
climàtiques no són aptes per a qualsevol. Em va acompanyar en Grandao, un guia i un amic que em va esperar, orientar i animar quan les forces minvaven. L'ètnia dels Caiçara són gent
del desert que s’orienten pel sol i per la posició de les estrelles que avancen en silenci i constant. Capaços
de caminar moltes hores pel desert, són persones fortes, resistents i àgils.
A
l’oasi de Baixa Grande hi viuen unes 10 famílies durant tot l’any que viuen
principalment de la pesca i del turisme rural. Ofereixen a les persones
diferents propostes de preus per menjar i dormir. El més comú son R$ 30 (8€) per
dormir en hamaca i un complet esmorzar. Els plats de
peix, carn o verdures varien des dels R$ 10 (2,5€) fins als R$
40 (10). Vam decidir que faríem la travessa d'un dia i que tornaríem pel mateix camí, la ruta de 3 dies que creua el desert serà en una altra ocasió quan les llacunes i els llacs ens acompanyin.
Crec
que somriure és una de les coses més poderoses de les que disposem en aquesta
vida i de vegades ens n'oblidem que fer-ho ens pot servir perquè gent que no
coneixem de res ens obri la porta de casa seva. Quan vaig arribar a
Barrerinhas, poble a 1.30h d’Atins em vaig trobar amb una sorpresa que no esperava.
El caixer automàtic no funcionava i tenia en efectiu R$ 100 (26€) per passar una
setmana. Tenia dues opcions, o tornar enrere 300 km o seguir endavant i veure
què passava. Vaig arribar fent autoestop a Atins i les persones que em van apropar
fins a la vila em van oferir la possibilitat de quedar-me a la Pousada Flamboyant fent un intercanvi. Realitzaria les fotografies de les habitacions i de l’entorn de les instal·lacions a canvi del menjar i dormir. Com el somriure i la
imaginació no té límits vaig seguir realitzant fotos dels plats del menú, dels
clients esmorzant i clar, dels tours que oferien. Ahir envoltat de muntanyetes
de sorra per tot arreu i veient una de les postes de sol d’aquestes que deixen
marca profunda no podia parar de somriure i de dir-li al sol, a les dunes, a aquest
planeta terra tant meravellós en el que vivim, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!
