19.- El calor del desert dels Lençois Maranhenses

Per creuar el desert dels Lençois Maranhenses es necessiten de 3 a 4 dies per cobrir els 100 km de distancia que separen les viles d'Atins fins a Santo Amaro. Per arribar fins a un d’aquets dos punts, els dos llocs ofereixen la possibilitat de fer el recorregut, s'ha d'agafar un transport des de la ciutat de Sao Luis (5- 6 hores i 10€). Els preus dels guies varien en funció del número de persones i la temporada, entre R$ 50- 100 (13- 26€) per persona/ dia. A la vila d'Atins la gent es desplaça amb 4x4, quad, cavall o caminant, és un petit poblet amb un carrer principal on l'asfalt no ha arribat. Durant moltes hores del dia la sorra literalment crema.

Un dels factors importants que s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar aquesta travessa és l’època de l’any ja que en funció de l’estació el paisatge varia considerablement. Si un té temps per preparar amb antelació el viatge, la recomanació per fer la ruta en millors condicions és a partir dels mesos de maig, juny, quan la temporada de pluges ha acabat. Els llacs i llacunes són innumerables i les possibilitats de trobar una llacuna individual i privada on poder refrescar-se desapareix a partir de setembre. Juliol i agost també ofereix una bona oferta de paisatge però la calor és forta i el gruix de turistes també augmenta en aquestes dates.

Una de les peculiaritats d’aquestes rutes és que degut a les altes temperatures durant el dia, part de la travessa es fa de matinada completament de nit. Així doncs l’horari més habitual per començar a caminar és a partir de les 2.00 AM fins a les 10.00h del matí. Els primers 7 Km es caminen des d’Atins fins a Canto d’Atins, la porta d’entrada al desert. A partir d’aquí 26 km fins a Baixa Grande. Les següents 5 hores es recorren en paral·lel a la platja. Durant les primeres hores un cel pintat d’estrelles t’acompanya en el recorregut i tot i que la foscor impedeix veure l’entorn la sensació de no saber què et trobaràs fa que l’expectació vagi en augment. A partir de les 5.00 AM comença a clarejar i descansant cada 2 hores en cabanes de pescadors per refugiar-se del vent i del cansament, un gairebé no se n'adona que és va fent de dia. La realitat de l’entorn és una de les sorpreses que estan per arribar una vegada es deixa la platja i s'endinsa cap a l’interior del desert.

En octubre pràcticament no hi ha llacunes i l’aigua en aquesta temporada és tant escassa que es realitza gran part de la travessa pujant i baixant dunes i llacs completament secs. Caminar pel desert no és fàcil i aprendre la tècnica per fer-ho correctament pot arribar a estalviar-te molta energia. Després de 7 hores caminant aproximadament vam arribar a la llacuna Caiçara, una de les poques que resten amb aigua tot l’any i permet obsequiar-te amb un refrescant i merescut bany. 

Des d’aquest punt arribar fins a Baixa Grande, l’oasi de parada recomanada el primer dia, es pot fer en un parell d’hores més. El trajecte es realitza més ràpid que en temporada de llacunes ja que en comptes de vorejar els grans llacs, es poden travessar pel mig al estar completament secs. A partir d’aquesta franja horària, les 9 AM, caminar sota el sol del desert és sentir en primera persona la sensació d’estar en un lloc on les condicions climàtiques no són aptes per a qualsevol. Em va acompanyar en Grandao, un guia i un amic que em va esperar, orientar i animar quan les forces minvaven. L'ètnia dels Caiçara són gent del desert que s’orienten pel sol i per la posició de les estrelles que avancen en silenci i constant. Capaços de caminar moltes hores pel desert, són persones fortes, resistents i àgils.

A l’oasi de Baixa Grande hi viuen unes 10 famílies durant tot l’any que viuen principalment de la pesca i del turisme rural. Ofereixen a les persones diferents propostes de preus per menjar i dormir. El més comú son R$ 30 (8€) per dormir en hamaca i un complet esmorzar. Els plats de peix, carn o verdures varien des dels R$ 10 (2,5€) fins als R$ 40 (10).   Vam decidir que faríem la travessa d'un dia i que tornaríem pel mateix camí, la ruta de 3 dies que creua el desert serà en una altra ocasió quan les llacunes i els llacs ens acompanyin.

Crec que somriure és una de les coses més poderoses de les que disposem en aquesta vida i de vegades ens n'oblidem que fer-ho ens pot servir perquè gent que no coneixem de res ens obri la porta de casa seva. Quan vaig arribar a Barrerinhas, poble a 1.30h d’Atins em vaig trobar amb una sorpresa que no esperava. El caixer automàtic no funcionava i tenia en efectiu R$ 100 (26€) per passar una setmana. Tenia dues opcions, o tornar enrere 300 km o seguir endavant i veure què passava. Vaig arribar fent autoestop a Atins i les persones que em van apropar fins a la vila em van oferir la possibilitat de quedar-me a la Pousada Flamboyant fent un intercanvi. Realitzaria les fotografies de les habitacions i de l’entorn de les instal·lacions a canvi del menjar i dormir. Com el somriure i la imaginació no té límits vaig seguir realitzant fotos dels plats del menú, dels clients esmorzant i clar, dels tours que oferien. Ahir envoltat de muntanyetes de sorra per tot arreu i veient una de les postes de sol d’aquestes que deixen marca profunda no podia parar de somriure i de dir-li al sol, a les dunes, a aquest planeta terra tant meravellós en el que vivim, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!