domingo, 30 de octubre de 2016

19.- El calor del desert dels Lençois Maranhenses


Per creuar el desert dels Lençois Maranhenses es necessiten de 3 a 4 dies per cubrir els aprox 100 km de distancia que separen les viles de Atins fins a Santo Amaro. Per arribar fins a un d’aquets dos punts, els dos llocs ofereixen la possibilitat de fer el recorregut, s'ha d'agafar un transport des de la ciutat de Sao Luis (aprox 5- 6 hores i 10€). Els preus dels guies varíen en funció del número de persones i la temporada, aprox son R$ 50- 100 (13- 26€) per persona/ dia. A la vila d'Atins la gent es deplaça amb 4x4, quad, cavall o caminant, és un petit poblet amb un carrer principal on l'asfalt no ha arribat. Durant moltes hores del dia la sorra literalment crema.



Un dels factors importants que s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar aquesta travessa és l’época de l’any ja que en funció de l’estació el paissatge varia considerablement. Si un té temps per preparar amb antel·lació el viatge, la recomanació per fer la ruta en millors condicions és a partir dels mesos de maig, juny, quan la temporada de pluges ha acabat. Els llacs i llacunes són inumerables i les possibilitats de trobar una llacuna individual i privada on poder refrescar-se desapareix a partir de setembre. Juliol i agost també ofereix una bona oferta de paissatge però el calor és forta i el gruix de turistes també augmenta en aquestes dates.


Una de les peculiaritats d’aquestes rutes és que degut a les altes temperaturas durant el dia, part de la travessa es fa de matinada completament de nit. Així doncs l’horari més habitual per començar a caminar és a partir de les 2.00 AM fins a les 10.00h del matí. Els primers 7 Km es caminen des d’Atins fins a Canto d’Atins, la porta d’entrada al desert. A partir d’aquí 26 km fins a Baixa Grande. Les següents 5 hores es recorren en paral·lel a la platja. Durant les primeres hores un cel pintat d’estrelles t’acompanya en el recorregut i tot i que la foscor impedeix veure l’entorn la sensació de no saber què et trobaràs fa que l’expectació vagi en augment. A partir de les 5.00 AM comença a clarejar i descansant cada 2 hores en cabanes de pescadors per refugiar-se del vent i del cansament, un gairebé no s’endaona que és va fent de dia. La realitat de l’entorn és una de les sorpreses que estan per arribar una vegada es deixa la platja i s'endinsa cap a l’interior del desert.


En octubre pràcticament no hi ha llacunes i l’aigua en aquesta temporada és tant escassa que es realitza gran part de la travessa pujant i baixant dunes i llacs completament secs. Caminar pel desert no és fácil i aprendre la técnica per fer-ho correctament pot arribar a estalviar-te molta energía. Després de 7 hores caminant aprox vam arribar a la laguna Caiçara, una de les poques que resten amb aigua tot l’any i permet obsequiar-te amb un refrescant i merescut bany. 


Des d’aquest punt arribar fins a Baixa Grande, l’oasis de parada recomanada el primer dia, es pot fer en un parell d’hores més. El trajecte es realitza més ràpid que en temporada de llacunes ja que en comptes de vorejar els grans llacs, es poden atravesar pel mig al estar completament secs. A a partir d’aquesta franja horaria, les 9 AM, caminar sota el sol del desert és sentir en primera persona la sensació d’estar en un lloc on les condicions climàtiques no són aptes per a qualsevol. Em va acompanyar en Grandao, un guia i un amic que em va esperar, orientar i animar quan les forces minvaven. Els caiçara en definitiva són gent del desert que s’orienten pel sol i per la posición de les estrelles que avancen en silenci i constant. Capaços de caminar moltes hores pel desert, són persones fortes, resistents i àgils.


A l’oasis de Baixa Grande hi viuen unes 10 families durant tot l’any que viuen principalment de la pesca i del turisme rural. Ofereixen a les persones diferents propostes de preus per menjar i dormir. El més comú son R$ 30 (8€) per dormir en hamaca i un complet esmorzar. Els plats de peix, carn o verdures varíen des dels R$ 10 (2,5€) fins als R$ 40 (10).   Vam decidir que fariem la travessa d'un dia i que tornariem pel mateix camí, la ruta de 3 dies que creua el desert serà en una altra ocasió quan les llacunes i els llacs ens acompnyin.



Crec que somriure és una de les coses més poderoses de les que disposem en aquesta vida i de vegades ens n'oblidem que fer-ho ens pot servir perquè gent que no coneixem de res ens obri la porta de casa seva. Quan vaig arribar a Barrerinhas, poble a 1.30h d’Atins em vaig trobar amb una sorpresa que no esperaba. El caixer automàtic no funcionava i tenia en efectiu R$ 100 (26€) per pasar una semana. Tenia dues opcions, o tornar enrrere 300 km o seguir endavant i veure què passava. Vaig arribar fent autoestop a Atins i les persones que em van apropar fins a la vila em van oferir la possibilitat de quedar-me a la Pousada Flamboyant fent un intercanvi. Realitzaria les fotografíes de les habitacions i de l’entorn de les instalacions a canvi del menjar i dormir. Com el somriure i la imaginació no té limits vaig seguir realitzant fotos dels plats del menú, dels clients esmorzant i clar, dels tours que oferien. Ahir envoltat de muntanyetes de sorra per tot arreu i veient una de les postes de sol d’aquestes que deixen marca profunda no podía parar de somriure i de dir-li al sol, a les dunes, a aquest planeta terra tant meravellós en el que vivim, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!

1 comentario:

  1. Desprès de llegir el teu post he tancat els ulls i he pogut sentir les pesigolles i el calor de la sorra.
    Amb els teus relats fas que visqui en primera persona les teves aventures.
    Hauré de venir a aquest desert prque no he aconseguit veure el cel ni les estrelles!!!

    ResponderEliminar